A l'escola els alumnes ens sorprenen constantment, amb un examen perfecte, amb un comentari o una resposta a classe, amb un raonament, amb un treball excel·lent, etc. En aquest cas vull compartir una impressionant reflexió feta per l'alumna Mar Garcia.
El que es pot aprendre de la pel·lícula Tomorrowland és que el futur no està escrit i nosaltres podem canviar-lo, però el que no hem de fer és rendir-nos i esperar què ho faci un altre. Imagineu que la vida és una carretera que al llarg de la vida la recorres, hi ha gent que durant el llarg viatge a través de la carretera ajuda a construir-la, altres la destrueixen, i gent que ajuda molt poc i destrueix molt poc, podríem dir que no fan res, no fan res esperant que ho faci un altre. S’enfaden al veure les notícies però no fan absolutament res per canviar-lo, tenen por. Com la majoria de gent no fa res, hi ha menys constructors que arreglen els desastres dels destructors, i a poc a poc empitjorem la carretera i es romp; i si es romp tothom cauria a l’abisme, tant constructors com destructors i gent que no fa res, és a dir: tothom.
La pregunta és: què ets constructor, destructor o no fas res? El món depèn del canvi, el canvi depèn de tu.
Aquesta pel·lícula no és veure-la, que bé molt bonica i ja està, no. Aquesta pel·lícula vol fer-te raonar i raonar. Vol donar-te un missatge i vol que ho facis, no que et quedis tota la vida dient la moralina de Tomorrowland és….. El que vol és que ho facis, que no vol dir que no gaudeixis de la pel·lícula.
La meva opinió és que a part de ser una pel·lícula molt emotiva i entretinguda, és un missatge, una manera més infantil d’explicar la nostra situació, fam, crisis, corrupció, pèrdua de biodiversitat, guerra, efecte hivernacle,… És la realitat i no podem escapar d’ella, molta gent mor, gent innocent, i els tots poderosos no fan res, no, ho fan pitjor, no compleixen els drets humans, expulsen a la gent de les seves cases, no els donen menjar, no donen acollida als immigrants de Síria i altres llocs en guerra, per què? Perquè ignoren la realitat, viuen amb doblers i moltes mansions que els tapen els ulls a la dura realitat, o simplement es rendeixen. Això em pareix 100% egoisme i menfotisme absolut.
Jo de gran, a part de complir els meus somnis, ajudaré a la gent que no pot, perquè en el fons, tots tenim dret a un futur millor, tots som persones i la majoria que pateix és innocent. Potser el món del demà no sigui com la pel·lícula però si la gent es lleva la por a lluitar, es lleva els doblers dels ulls, el món serà un món millor.
No sé vosaltres, però jo seré constructora en la gran carretera de la vida i lluitaré per un món millor. I tu, què seràs?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada